4.2 Tècniques pictòriques

El coneixement tècnic assegura la pervivència material de l’obra i contribueix a la seva consecució estètica.

· Pintura mural

La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà de ser prèviament preparat i humit. Es basa en el procés de carbonatació de la calç. La paret es converteix en una superfície compacte, de consistència marmòria, on es tanquen tots els colors diluïts en aigua. La paret es pinta de dalt a baix per evitar espatllar amb goterons el ja pintat. Cal, gairebé sempre, fer un dibuix previ sobre un cartró.

Els colors s’han d’aplicar ràpidament i d’una manera segura, perquè no poden haver rectificacions, el secat és mol ràpid.

El fresc és una tècnica de pintura mural que s’executa sobre una arrebossada fresc de calç i arena. Els colors utilitzats són pigments diluïts en aigua..

El fresc és constituït per diverses capes superposades, es distingeixen:

  • Primera capa, l’arrebossada gruixuda (arriciato), constituïda per una mescla de calç apagada i arena gruixuda.

  • Segona capa, l’arrebossada fina (intonaco), constituïda per calç apagada i arena fina ben tamisada.

  • Tercera capa, la capa pictòrica, realitzada per pigments diluïts en aigua pura, amb un pinzell es fan diverses capes sobreposades.

  • La última capa, la crosta, es realitza amb argamassilla de cal carbonejada que al deshidratar-se amb l’aire produeix un embolcall protector transparent, que engloba els pigments que es fixen definitivament.

· Pintura al cavallet

El nom ve de l’alt faristol en el què l’artista col·loca el quadre durant l’execució. El suport del cavallet pot ser de fusta (pintura sobre taula), de tela o llenç, paper, etc.

Cal distingir:

Pintura al tremp. Usa aigua per dissoldre els colors, afegint-se un aglutinant, com les barreges de líquids oleaginosos (ou, caseïna, goma, cola, cera). Històricament va tenir la màxima vigència durant l’Edat Mitjana. El seu suport és la pedra, la fusta, el metall, el cartró, la tela... Tot, abans però, s’ha de preparar amb la imprimac

b) Pintura a l’oli. Empra l’oli per diluir els colors. S’aplica sistemàticament amb els pintors flamencs dels s. XV, amb teles com el lli i el cànem. És d’una gran ductilitat; i

Suposat autoretrat de Jan Van Eyck, a qui s’atribueix l’invent de la pintura a l’oli, al principi però el suport habitual era la fusta (oli sobre taula, 1433, 25,8 x 18,9 cm, National Gallery, Londres.

a) Aquarel·la i gouache. Els aglutinants són substàncies solubles en aigua amb l’afegit de goma aràbiga. La tècnica de l’aquarel·la –treball amb colors transparents- es consolida el s. XVIII amb l’escola anglesa i amb predomini del tema del paisatge.

ió;