2.1 Dels orígens fins la IIª Guerra Mundial

Fins a la dècada dels 20 el cinema era mut i no va incorporar el color dins a la dècada següent. El 28 de desembre del 1895, al Grand Cafè de París, els germans Lumière presentaven una pel·lícula amb un títol tan descriptiu com el seu contingut: La sortida del obrers de la fàbrica Lumière .De fet, només era una extensió de la fotografia, a la qual s’afegia el moviment. El caràcter de crònica el van compartir la resta de realitzacions d’aquests capdavanters: La partida de cartes, L’arribada del tren a La Ciutat, La demolició d’un mur, etc.

La sortida del obrers de la fàbrica Lumière

En els seus inicis el cinema havia tingut una intervenció merament realista, però molt aviat la manipulació dels elements tècnics va permetre a Georges Méliès (1861-1938) aplicar els seus dots de màgic prestidigitador i idear trucatges enginyosos, a L’home del cap de cautxú, per exemple, feia créixer d’una manera descomunal el cap del protagonista fins a fer-lo esclatar. Els suspens havia començat a aparèixer i una estructura narrativa senzilla va anar obrint-se pas en pel·lícules com Viatge a la Lluna (1902) o les seqüències amb les quals es reconstrueix el famós procés Dreyfus.

Es pot parlar dels germans Lumière i de Méliès com a representants de les dues tendències bàsiques de la història del cinema fins avui: la realista i la fantàstica.

Els primers passos del nou art als EUA es relacionen amb les experiències d’Edison la preocupació bàsica del qual era aconseguir ràpidament la vinculació dels aparells sonors que s’acabaven de construir amb les noves possibilitats visuals que oferia el cinema. Tomas Edison és el gran indicador de la indústria cinematogràfica nord-americana abans de la Iª Guerra Mundial, però També el seu gran monopolitzador.

En la línia d’aprofitar les tècniques europees, Edwin S. Porter aconsegueix les seves realitzacions més importants a La vida d’un bomber americà (1902) i a El gran robatori en un tren (1905), on incorpora, a més dels simples elements constructius, els primers plans, tan desconcertants en aquella època.

Amb David W Griffith –El naixement d’una nació (1915) i Intolerància (1916) es fan molts progressos tècnics i narratius. La seva obra és una bona mostra del creixement de la indústria cinematogràfica, que se situa darrere de la siderúrgica, la petrolífera i l’automobilística; així arriba a crear-se des de molt aviat el conegut star system de Hollywood.

Abans de la Iª Guerra Mundial el cinema ja havia estat descobert com un element propagandístic d’un abast extraordinari. Les obres de Griffith o les produccions documentals de la productora American Biograph Company sobre la guerra hispanord-americana, tenen una clara intenció nacionalista.

Ben aviat els temes polítics, religiosos i àdhuc aquells que ja portaven una certa càrrega eròtica van conviure amb les produccions del cinema còmic, del qual M. Sennet (1880-1960) és un gran precursor. Les seves pantomimes plenes de sàtira es van revestir d’una humanitat tendra quan va aparèixer el genial Charlot.