4.1 Definicions

a) etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar”; i

a) art de pintar. “Escola de pintura”. Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa; la mateixa obra pintada. “Una exposició de pintures”. Substància colorant preparada per pintar... (Pompeu Fabra, Diccionari General de la Llengua Catalana).

- - - - - - - - - - - - - - -

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.

Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, importants en el resultat final de l’obra. Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.

És important tenir en compte la intenció del creador, que amb la pinzellada donada es definirà i caracteritzarà ell mateix relacionat amb la seva obra.

La textura és un element doncs clau que solament hom pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El seu valor es perd en qualsevulla reproducció, sigui en paper o en diapositiva.