4.6 El color

És la quinta essència de la pintura, el seu caràcter substancial. Considerat com irracional i menys intel·ligible que la línia, el color va dirigit als sentits, és sensorial.

Els colors s’agrupen en tres grans blocs:

1r.- primaris o simples, són aquells que no poden descompondre’s en altres. Són el vermell, el blau i el groc;

2n.- secundaris o binaris, són els que resulten de la barreja de colors primaris:

-taronja: barreja de groc i de vermell

-lilà: del blau i del vermell

-verd: del groc i del blau; i

3r.- complementaris: un color primari es complementari d’aquell color binari, la barreja del qual es composa dels dos altres primaris:

-taronja-blau

-lilà-groc

-verd-vermell

La juxtaposició de colors complementaris comporta el màxim contrast possible, contrast que ressalta, de fet, cadascun d’aquests colors.

D’altra banda, els colors s’agrupen també en dues categories:

1ª.- càlids: la gamma groc-taronja-vermell. Aporten una sensació de calor i visualment s’apropen al primer pla de la pintura; i

2ª.- freds: la gamma blau-verd-lilà. Aporten una sensació de fredor i visualment s’allunyen del primer pla de la pintura.