4.6 El color
És la quinta essència de la pintura, el seu caràcter substancial. Considerat com irracional i menys intel·ligible que la línia, el color va dirigit als sentits, és sensorial.
Els colors s’agrupen en tres grans blocs:
1r.- primaris o simples, són aquells que no poden descompondre’s en altres. Són el vermell, el blau i el groc;
2n.- secundaris o binaris, són els que resulten de la barreja de colors primaris:
-taronja: barreja de groc i de vermell
-lilà: del blau i del vermell
-verd: del groc i del blau; i
3r.- complementaris: un color primari es complementari d’aquell color binari, la barreja del qual es composa dels dos altres primaris:
-taronja-blau
-lilà-groc
-verd-vermell
La juxtaposició de colors complementaris comporta el màxim contrast possible, contrast que ressalta, de fet, cadascun d’aquests colors.
D’altra banda, els colors s’agrupen també en dues categories:
1ª.- càlids: la gamma groc-taronja-vermell. Aporten una sensació de calor i visualment s’apropen al primer pla de la pintura; i
2ª.- freds: la gamma blau-verd-lilà. Aporten una sensació de fredor i visualment s’allunyen del primer pla de la pintura.