-Revolució mexicana (1910-1917)

VIVA ZAPATA (1952). DIRECTOR: Elia Kazan (113 MINUTS, BLANC I NEGRE). VERSIÓ DOBLADA AL CATALÀ. Intèrprets: Marlon Brando, Jean Peters, Anthony Quinn, Arnold Moss. Guió: John Steinbeck. FOTOGRAFIA: Joe MacDonald. Música: Alfred Newman. Una producció nord-americana de Darryi. F. Zanuck per a la 20th Century Fox.

Sinopsi. Un jove camperol mexicà dirigeix una revolta contra els propietaris de les terres.

La revolució eclipsada per la soviètica vista en plena guerra freda.

“Després d’ Un tramvia anomenat desig, Marlon Brando va tornar a col·laborar amb el realitzador Elia Kazan. El material de partida era immillorable, però els aires que corrien per Hollywood en plena era del maccarthysme no eren precisament favorables al caire social que John Steinbeck havia imprès al seu guió sobre la figura d’Emiliano Zapata, el campe rol que es va rebel·lar contra la tirania del dictador Porfirio Díaz. El govern mexicà va de clinar qualsevol col·laboració perquè no aprovaven el seu punt de vista ideològic. En canvi, Kazan va convèncer els estudis de la Fox que el resultat no seria procomunista.

El realitzador corroboraria les seves paraules amb una declaració voluntària davant la Comissió d’Activitats Antía mericanes i la delació d’una sèrie de militants del Partit Comunista nord-americà. Al film, estrenat un mes després d’aquesta confessió política, aquesta tendència ideològica hi és palesa a través de la de núncia de la corrupció del poder i d’una apologia de la delació que Kazan magnificaria al seu següent film, La llei del silenci. Això no obstant, va­loracions polítiques a banda, darrere cada una de les imat ges de Viva Zapata s’aprecia la sòlida dramatúrgia de Kazan, les influències procedents del film que Sergei Eisenstein havia rodat a Mèxic i la consistent interpretació de Brando.

Durant el rodatge, l’actor va discutir diversos cops amb el realitzador. En una ocasió no estava d’acord amb 1′impecable vestit blanc que lluïa el personatge i es va presentar al plató cobert de llot i amb 1′excusa que havia relliscat. També prescindia dels dobles i, muntant a cavall, es va ferir en un genoll. En 1′escena en què lluita amb el personatge encarnat per Anthony Quinn, la baralla sembla tan real que existeixen dubtes raonables sobre si ambdós actors van saldar davant les càmeres algunes comptes pendents de 1′època de Broadway quan Quinn va substituir Brando en la versió teatral d’ Un tramvia anomenat desig.”

(“Revolució”, Esteve Riambau, diari Avui, 11 de febrer de 1999).