2.7 Clàssic i classicisme

Clàssic

És el 'moment de perfecte equilibri que aconsegueixen els estils, allò perfecte en els seu gènere' segons Pevsner. En contraposició a aquesta definició, Summerson diu: "un edifici que no presenti elements del vocabulari del món grecoromà no és clàssic"; és a dir, tota l'arquitectura, des del Renaixement fins a Le Corbusier, la Bauhaus i Frank Lloyd Wright és clàssica.

Classicista

Per a Pevsner és la consciència de que el clàssic ha de considerar-se com a model o guia, la desconfiança d'un mateix per superar-lo, el seu estudi i la vessant artificiosa i controlada, allò erudit, acadèmic i arqueològic.

Classicisme o neoclàssic

Són conceptes a partir del renaixement, contraposats a allò barroc o romàntic.