Embedded Files
Arquitectura: els ordres
Els grecs tenien un concepte de la bellesa arquitectònica inèdit. A més de valorar la monumentalitat de l’edifici, consideraven la seva proporció, tan en les seves parts com en relació amb la persona.
El material constructiu per excel·lència era la pedra i el marbre. L’arquitectura és arquitrabada amb diferents elements segons els distints ordres: dòric, jònic i corinti, llurs diferències són les següents:
Els elements decoratius són sobretot relleus del fris i del timpà. També s’usa la pintura al fresc. Els edificis més importants són:
a) el temple, no és excessivament gran amb tres sales (naos, pronaos i opistòdom). El més representatiu és el Partenó de l’acròpolis d’Atenes.
b) el teatre, a l’aire lliure, la grada es construïa sobre el vessant d’un turó i tenia forma semicircular per afavorir la sonoritat. Destaca el d’Epidaure.
a) L’odeó, semblant al teatre, per fer audicions musicals.
b) L’estadi, per fer les festes atlètiques.
c) L’hipòdrom, per les curses de cavalls i carruatges.
d) L’àgora, plaça porticada on es feien les reunions de l’assemblea i altres actes públics.
ACTIVITATS
1. Quins elements demostren la racionalitat dels grecs en aquest plànol de Milet.
2. Busca un paral·lelisme contemporani, per exemple l’Eixample barceloní i fes-ne un breu informe il·lustrat.
ACTIVITATS
Busca en una enciclopèdia les paraules tríglif, mètopa i voluta, i escriu el que signifiquen.
Prepara un recorregut per l’Acròpolis indicant a cada lloc els edificis que es poden veure i la perspectiva.
Què són els Propileus? Fes una anàlisi dels sistema que van fer servir els constructors grecs per guanyar el desnivell que hi havia entre la roca i l’altiplà. Un dibuix et pot ajudar.
Prepara una llista d’obres que tinguin relació o que hagin format part d’algun monument de l’Acròpolis.
Escultura
Escultura
El tema principal és el cos humà, tractat amb una barreja de realisme i d’idealisme (no es representava algú en concret sinó un ideal de bellesa preestablert). Hom pot establir tres períodes:
1r Arcaic (s. VII-VI aC), de marcat caràcter oriental (hieratisme i frontalisme de les figures). Hi ha un excessiu geometrisme i, de vegades, una clara desproporció. Les escultures són majoritàriament votives, representant joves atletes nus (kuros) o noies verges (koré). Són tanmateix anònimes;
2n Clàssic (s. V aC), es perd la influencia oriental, tot i perdent les figures la rigidesa i frontalisme anterior, encara no tenen una expressió o moviment massa remarcats. S’arriba a la perfecció absoluta en la representació del cos humà gràcies als cànons, que estableixen la proporció perfecte entre les diverses parts de l’anatomia. Destaquen escultor com Políclet (Dorífor i Diadúmen), Fídies (relleus del Partenó) i Miró (Discòbol); i
3r Postclàssic (s. IV aC), les figures adquireixen una expressió i moviment més marcats, sense trencar la serenitat clàssica. El cànon a l’ensems, varia, ja que les figures són més esveltes. Escultors significatius foren Praxítel·les (Hermes amb Dionís nen) i Lisip (Apoximen).
Ceràmica
Ceràmica
Amb tres períodes:
1r S. VIII-VII aC, decoració geomètrica vegetal i animalística. Les figures són negres o ocres sobre fons de color de fang;
2n S. VI aC, els objectes són decorats amb escenes mitològiques. Les figures són negres i els fons vermell; I
3r S. V aC, canvia el fons, ara negre i les figures vermelles (negatiu).
Art hel·lenístic
Art hel·lenístic
La influencia oriental es palesa sobretot en la grandiositat i l’exageració que substituïssin l’harmonia clàssica.
En arquitectura això es va traduir en una tendència al colossalisme i el luxe. L’ordre més emprat fou el corinti.
En escultura una forta expressivitat reemplaça la serenitat clàssica, hom tendeix fins i tot al dramatisme. Apareix un nou tipus d’escultura (amb molt d’èxit entre els romans): el retrat.
ACTIVITATS
1. Què és un cànon, escriu breument sobre els que van sorgir a la Grècia clàssica.2. Fes una relació dels distints espais on són o han estat les decoracions escultures i escultures exemptes de l’Acròpolis d’Atenes.
3. Elabora una taula comparativa entre les distintes característiques de les tres èpoques de l’escultura grega.
GLOSSARI
ÀBAC: Tauleta quadrada de pedra col·locada sobre la columna d'ordre dòric, sobre la qual es recolza l'arquitrau.
ACANALADURA: Estria vertical al llarg de tot el fust d'una columna. Potser de secció el·líptica o circular.
ACRÒPOLIS: Fortalesa elevada damunt d'un turó, al voltant de la qual s'establien els habitants de les primeres ciutats.
ÀGORA: Plaça. Espai obert al centre de la ciutat en què tenien lloc les reunions públiques i els mercats.
AMFIPRÒSTIL: Temple sense columnes als costats, però amb una filera de columnes en les dues façanes.
ARISTOCRÀCIA: Els nobles es fan càrrec dels poders reals i són ells qui governen. El seu poder és hereditari.
ARQUITRAU: Element horitzontal de pedra que uneix entre sí dues pilastres o bé columnes. Constitueix la part inferior de l'entaulament.
ASSEMBLEA: Reunió de tots els ciutadans per a discutir i votar els problemes de la seva ciutat-Estat.
BASE: Una de les tres parts de la columna; serveix com a suport de la columna i com a element d'unió amb l'estilobat.
CÀNON: En escultura, és el conjunt de relacions entre les diferents parts i d'aquestes amb el tot que es consideren necessàries per a obtenir l'harmonia de la figura esculpida.
CAPITELL: Part superior de la columna, sobra el qual es recolza l'arquitrau.
CEL.LA: El local més intern del temple grec, on es conservava la imatge del déu.
CIUTADÀ: Només els ciutadans prenien part en el govern o podien posseir terres de la Ciutat-estat. Una persona no podia ser ciutadà d'Atenes si els seus pares no eren ciutadans.
COLUMNA: Suport arquitectònic, perfilat en forma cilíndrica; es recolza sobre l'estilobat i sosté l'arquitrau. Es divideix en base, fust i capitell.
CORINTI: El tercer dels ordres arquitectònics grecs. Es caracteritza pel ric capitell decorat amb fulles d'acant.
CRATER: Gran vas de boca àmplia amb nanses, emprat per a mesclar-hi el vi amb l'aigua o com a recipient central per a recipients menors durant els àpats.
DEMOCRÀCIA: Tots els ciutadans masculins participen en la redacció de les lleis. Les dones, els infants i els esclaus no es consideren ciutadans.
DÒRIC: Ordre arquitectònic, caracteritzat per columnes acanalades sense base, capitell amb àbac i equí, fris amb tríglifs i mètopes.
DORIS: Tribus gregues bel.licoses que envaïren el país el segle XII aC. Els espartans ho eren.
ENTAULAMENT: Part superior d'un ordre, format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
FRIS: Part de l'entaulament situada sobre l'arquitrau i sota la cornisa.
FRONTÓ: Element arquitectònic triangular amb què rematen les façanes del temple clàssic.
GENOS: Nucli humà que es considerava descendent d'un avantpassat comú i retia culte als mateixos deus protectors.
HÒPLITES: Soldats d'infanteria atenenca que es reclutaven entre els ciutadans de classe mitjana, quedant reservada la cavalleria per als més rics.
ILOTES: Pagesos d'Esparta, descendents dels primitius habitants. No tenien drets i havien de treballar en règim d'esclavatge les granges dels espartans.
JÒNIC: Ordre grec caracteritzat per la columna amb base, capitell amb volutes, fust acanalat i fris esculpit amb figures.
METECS: Estrangers, bàsicament grecs, que habitaven en una ciutat.
MONARQUIA: El rei governa sol o en unió d'un consell de nobles. Ell és el suprem sacerdot, comandant de l'exèrcit i administrador de justícia.
OLIGARQUIA: Sistema de govern en què l'estat és dirigit per un número molt reduït de persones, generalment els qui tenien cert número de propietats.
PERIECS: Habitants de les rodalies. En cas de guerra estaven obligats a prestar servei militar a l'Estat espartà.
POLIS: Ciutat-estat. La ciutat i el territori pròxim.
TALASOCRÀCIA: Estats o cultures que basen el seu poder en el domini dels mars per mitjà del poder de la seva esquadra. La civilització minoica creà un imperi marítim a la Mediterrània.
TIRANIA: Govern exercit per un home que conquesta el poder per la força, sovint amb el suport del poble, contraris als aristòcrates.
Page updated
Google Sites
Report abuse