Xalbadorren heriotzean
Si era amic
Adiskide bat bazen
Arreu el propi cor,
Orotan bihotz-bera,
Les ales de la poesia
Poesiaren hegoek
Versos sentimentals
Sentimentuzko bertsoek
El que feien.
Antzaldatzen zutena.
Cantant a les places
Plazetako kantari
Empaquetat amb solitud,
Bakardadez josia,
Paraules que flueixen
Hitzen lihoa iruten
Es perd per dins
Bere barnean irauten
Estudiat amb dolor ...
Oinazez ikasia...
Après.
Ikasia.
Nungo hago, què hi ha a la pastura
Nun hago, zer larretan
Pastor d'Urepel,
Urepeleko artzaina,
A les pistes
Mendi hegaletan gora
Més endavant a la memòria
Oroitzapen den gerora
Vés a la cursa.
Ihesetan joan hintzana.
Tanca trencada
Hesia urraturik
Lliura aquesta cançó,
Libratu huen kanta,
De tots els enllaços
Lotura guztietatik
Des dels límits del cos
Gorputzaren mugetatik
Sentir-se lliure de curar.
Aske senditu nahirik.
Últim alè
Azken hatsa huela
La versió més profunda,
Bertsorik sakonena,
No es poden dir mai
Inoiz esan ezin diren
Veritats cobertes
Estalitako egien
El crit més fort ...
Oihurik bortitzena...
El més violent.
Bortitzena.
Nungo hago, què hi ha a la pastura
Nun hago, zer larretan
Pastor d'Urepel,
Urepeleko artzaina,
A les pistes
Mendi hegaletan gora
Més endavant a la memòria
Oroitzapen den gerora
Vés a la cursa.
Ihesetan joan hintzana.
Font: Musixmatch
Era un amigo
muchas veces de buen corazon
las alas de la poesia
versos de sentimientos
le cambiaban.
cantador en las plazas
lleno de soledad.
Donde estas, en que prado
pastor de Urepel
subiendo por las laderas de las montañas
te escapaste.
rota la valla
liberaste la cancion
de todas las ataduras
de las fronteras de los cuerpos
intentando ser libre
tu ultimo aliento fue
el verso mas profundo,
nunca se pueden decir
verdades tapadas
el grito mas fuerte...
fuerte...
Donde estas, en que prado
pastor de Urepel
subiendo por las laderas de las montañas
te escapaste.