La Plaça del Diamant

Tens els ulls plens de paraules,

la vida estesa al davant,

aparador de joguines

cançons fàcils de cantar.

Cançó d'un temps de tramvies

i carrers mal empedrats;

dies de sol i de pluja,

barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena...

Somnis d'envelat...

Bella com una princesa

d'algun vell conte d'infants,

et veig ballar un vals de puntes

a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba

o asseguda cosint

sola, amb la tarda,

i voltada de baranes,

de vent i de blau.

Sentir que passen els dies

com si fos un joc d'atzar:

una rosa per sant Jordi

i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,

coloraines de mercat;

olor de sofre i de lluna

cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena...

Somnis d'envelat...

L'ocell de la jovenesa

pren el vol mirall enllà:

valsos que van i que vénen

a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba

o asseguda cosint

sola, amb la tarda,

i voltada de baranes,

de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge

polsim de lluna als terrats,

quietud d'hivern al vespre

quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,

claror de vidre entelat,

joguina feta malbé,

cendra d'ocell estimat.

Nits de lluna plena ...

Somnis d'envelat...

I quan la cançó s'acabi

una altra en començarà,

car tot gira com els valsos

de la Plaça del Diamant.