Tot torna a començar

B

Quan d'un cel blau del nord somriguin

F#

núvols blancs i bufi el vent,

E

i els teus pulmons s'inflin com veles,

B F#

i el sol t'escupi raigs al front.

B

Quan els pit-rojos i les caderneres,

F#

els gaigs, les garces i els mussols

E

refilin a l'uníson una melodia

B F#

que tens al cor, potser comencis

B

a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)

B

Quan recuperis tots els fragments

F#

d'aquest naufragi que és la memòria,

E

d'aquests parracs ja no en direm corbates,

B F#

d'aquesta espelma ja no en direm llum.

B

Quan de la fosca nit salvatge

F#

l'udol dels llops, convocant la lluna,

E

recorri en calfreds els petits cossos

B F#

dels vostres fills, és que tot

B

torna a començar.

PUENTE: B F# E B F#

B F# E B F#

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.

E B F# E B F#

O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.

E B F# E B F#

O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

Esta estrofa se repite 2 veces, el la segunda en lugar de empezar

con un Si se empieza con un Mi.

FINAL: B-F# (x2)