El bandoler

-Celleta al 2on trast per tocar-la en la tonalitat original— LAm SOL LAm Era el segle dinou, DO FA DO el seu nom Joan Serra, FA MI bandoler per vocació, LAm REm LAm el seu mot: “en Lapera”. LAm SOL LAm Li agradava la sang DO FA DO ben fresca i ben nova FA MI per ferides brollant LAm REm LAm i embrutint la roba. LAm SOL LAm Se sentien cridar DO FA DO a les víctimes boges FA MI per la por i el dolor LAm REm LAm “pietat, pietat!” LAm SOL LAm -No em mateu, DO FA DO jo tinc dos fills i una esposa, MI LAm us daré tot mon diner, MI FA però no em claveu eixa daga. LAm SOL LAm -No em mateu, DO FA DO us demano per ma mare! MI LAm -Reseu l'últim 'Crec en Déu' LAm SOL LAm -Pietat, pietat!

LAm SOL LAm

I poc a poc DO FA DO va clavant-li punyalades, FA MI el seu mot era “en Lapera”, LAm REm LAm bandoler per vocació. L’endemà davant la Verge del Carme hi ha un home que està pregant de dos ciris encén la flama. I així, per camins i muntanyes se senten els forts crits de la gent que en Lapera mata. LAm SOL LAm -No em mateu, DO FA DO jo tinc dos fills i una esposa, MI LAm us daré tot mon diner, MI FA però no em claveu eixa daga. LAm SOL LAm -No em mateu, DO FA DO us demano per ma mare! MI LAm -Reseu l'últim 'Crec en Déu' LAm SOL LAm -Pietat, pietat! LAm SOL LAm I altra cop DO FA DO la Verge té una plegaria FA MI i per l’ànima d’un mort LAm REm LAm dos ciris ja tenen flama. Però en Joan Serra avui ja no ha tingut sort dos soldats l’han agafat i ara resta entre barrots. I tothom de bon matí veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit es la última plegaria. LAm SOL LAm - Quan jo sigui ben mort DO FA DO i penjat de l’alta forca MI LAm i defalleixi mon cor MI FA i m’aneu a posar a la fossa LAm SOL LAm que algú resi una plegaria DO FA DO davant la Verge del Carme MI LAm i que dos ciris tinguin flama. LAm SOL LAm Ningú ho va fer.