Cant dels deportats

Lluny d’aquí, a l’horitzó s’estenen prats i prats

entre aiguamolls.

Mai no hi canten ocells, si hi vénen,

sota els arbres secs i buits.

Ai!, terra a la deriva, que ens llevaràs la vida

a tots!

En els camps, erms i molt salvatges, encerclats

de fil punxant,

ens sentim com dins d’una gàbia, dins la immensitat del mal.

Ai!, terra a la deriva, que ens llevaràs la vida

a tots!

So dels passos dels sentinelles, de les armes…

i del crim,

ens recordes la mort valenta dels qui van

voler fugir.

Ai!, terra a la deriva, que ens llevaràs la vida

a tots!

Però s’acosta la primavera i el bon temps

farà florir llibertat on abans hi havia crits d’angoixa i negra nit.

I ara, ja ben lliure, terra, ens fas reviure l’amor.