Jo vinc d'un silenci
(Lam) Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg(Rem)
de gent que va alçan(Sol7) t-se
des del fons dels (Do) segles
de gent que ano(Lam)menen
classes subal(Rem)ternes,
jo vinc d'un (Mi)silenci
antic i molt (Lam) llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
(La) Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà, (Mi)
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat. (La)
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant. (1975)