Lentament comença el cant

i un clam de joia ressona per tots els àmbits,

lentament l'ombra dels anys

obre camins que el desig converteix en símbols,

tot és clar enllà del mar

quan el llevant anuncia la llum volguda,

pluja d'or, domini encès,

solemnement proclamem l'esperança nova.

Cap secret no ens és secret

perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.

Tot allò que hem volgut ser

ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,

veu de tots, càlida veu,

fonda complanta de somnis i de miratges,

amb el cor ple de delit

escoltarem novament la veu dels oracles.

No hi haurà desert ni buit

si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa,

si amb els mots i el sentiment

sabem bastir l'aixopluc de tots els designis,

convertits per tant d'amor

en l'horitzó que dibuixen ocells i veles,

cara al mar sempre vibrant

que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.

Pel pendent d'aquesta llum

que en els sentits descobreix la seva bellesa,

tot teixint el pont de mar

que amb el seu blau lluminós obre noves rutes,

podem fer del vell dolor

un gran amor que ens uneixi en el goig de viure,

des del temps que hem conquerit

fins al futur que entre tots hem de fer possible.