Si véns(Cris Juanico)

Peuades damunt s'arena.

Si véns, em trobaràs

ballant de puntes

damunt d'aquesta roca

i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,

aquest vespre silenciós

cap a racons inexplicables, deserts,

salvatges.

Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.

Me'n tornaria a anar

més enfora que mai.

No tinc por de somiar

que em perdré pes camí

o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda burfarà.

Sa sínia perd aigua

i sempre amb es peus banyats.

Tenim pedres entre ses ungles,

ben pops i despullats,

com dues gotes d'aigua

a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,

t'estimaré a sa matinada,

te donaré fruit

i te menjaré a besades.