Quanta, quanta, quanta guerra!
Vides que es van dessagnant
en la resplendor de l’herba,
sota un raig de sol glaçat.
Quanta, quanta, quanta guerra!
Dels perduts i oblidats,
homes i dones que esperen
en tants carrers desolats.
És el destí dels febles,
el destí dels febles,
és el destí… Maleït destí!
Quanta, quanta, quanta guerra!
Qui els rescabalarà?
Qui ha destruït el seu poble?
I els seus camps d’arròs amarg?
Quanta, quanta, quanta guerra!
Nens i nenes desarmats,
d’ulls oberts, molt grans… i tendres,
que ens pregunten cap a on van.
És el destí dels febles,
el destí dels febles,
és el destí… Maleït destí!