FINS QUE EL SILENCI VE

Fins que el silenci ve

I així com l'home te por i es destrueix

per no escoltar la vida,

així la vida el persegueix,

el fa parar i el crida.

Fora del temps,

allà on les coses són simples moments

i no hi ha angoixa.

Allà on no poden burxar les nostres mans

ni malejar un paisatje,

lluny de les màquines triomfants,

lluny del seu esclavatge.

Fora del temps,

mirant el seu endins,

buida la ment

fins que el silenci ve,

fins que el silenci ve,

Silenci breu

que a cops t'atrau,

silenci nau

que camina,

silenci por

que fuig o rondina,

silenci plor

que puja i cau.

Silenci cor

que t'obre el pit,

silenci crit

que desespera,

silenci llum

que els ulls allibera,

silenci arreu

que escolta Déu.

Que l'home perdi la por a la solitud

i ja veurem què passa;

potser veurà que va perdut,

potser se'n torni a casa.

Fora del temps,

mirant el seu endins,

buida la ment

fins que el silenci ve,

fins que el silenci ve.

Silenci breu…

Silenci breu

que a cops t'atrau,

silenci nau

que camina,

silenci por

que fuig o rondina,

silenci plor

que puja i cau.

Silenci cor

que t'obre el pit,

silenci crit

que desespera;

silenci llum

que els ulls allibera,

silenci arreu

que escolta Déu.