1ª PART: LA NIT
Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s'emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.
Lluminosa nit de Nadal!
Panderetes, simbombes,
trompetes de festa, barrets de paper,
grans bigotis postissos, disfresses
i gresca guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!
Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la boca
i l'ampolla a la mà, de conyac, tot tocant,
tot bevent, caminant solitari i vaiver
per les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!
I heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer vol que torni
a la casa el marit i no es gasti els diners
convidant embriac els companys a xampany.
L'amigable nit de Nadal!
I heus aquí les riuades de gent que només
perquè avui és Nadal s'han llançat al carrer
disfressats, fent soroll i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
És la plàcida nit de Nadal;
I heus aquí com les meuques guarnides de festa
quan entren i surten, avui més que mai,
de les habitacions van cantant,
les cançons del Sud de Nadal!
I del que era la Fira de Santa Llúcia,
les branques d'avet i de grèvol i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.
És la santa nit de Nadal!
Una cega velleta s'hi acosta i s'adorm
i una dona gitana hi apropa la cara i les mans
dels seus fills que gemeguen
de fred i de gana
en la clara nit de Nadal!
Mentre el fum se'n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n van cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que ja tornen de la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!
2ª PART: EL MATÍ
Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haurà cantat durant la missa
d'ahir a mitjanit
quan els infants i els vells dormien.
potser, si hi ha sort,
l'acollirà un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,
sentí com queia lenta en volves molt petites.
Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persianes
i els ulls adormits
que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de 'tasca' en 'tasca'
els buscarà en el llit
i els homes es regiraran tibant les mantes.
Despertarà el Nadal
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,
ignorarà que sense pressa,
tot sol, un bon jai
se'n va petjant la neu blanca vers l'església
i no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.
Qui sap si algun infant
s'aixecarà i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,
ho anunciarà als germans i als pares
«hi ha neu!» —cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per fê'l callar voldran tirar-li una sabata.
Potser tots els infants
sortiran gairebé sense vestir-se
allà on la neu
serà més blanca i més bonica
i el fred que farà
no el sentiran quan veuran que la joguina
serveix per fer combats
fins que s'aixeca el pare, l'àvia o es trenca un vidre.
Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí
criden a missa les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
des d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant haurà tirada.
Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothom
s'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre que somriuran
i obriran les parpelles ensonyades
i diran, poc a poc:
per fi Nadal! a veure què ens duran a taula!