Vinc de molt lluny

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara

que m'empenyen designis de goig i llum.

Vinc, i el vent de tants anys m'ha colrat la cara,

però duc la flama als ulls.

No hi ha cap recança que m'aparti del meu llarg camí

tot el que vull és davant meu

i el temps m'acull al seu llit.

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança

si amb mi el vols compartir.

Tot el que m'espera és el misteri d'un gran mar llunyà

i un horitzó sempre distant

que amb tu serà molt més clar.

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara

ple de somnis i llum.