Hi han colònies de polilles
als vestidets de la nena,
hi han restaurants de carcoma
per les vigues i entre els mobles,
i de tan en tan un raig de lluna,
es farta de dormir fora
i entra dins la buhardilla.
I el mocador blanc de seda
s'arrossega pel terra
s'espolsa les píndoles
i mocades del cos
ningú sona el seu plor
ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta:
coneixeré l'amor?
que he passat per la vida
he passat per la història
sense pena ni glòria.
El silenci de l'espelma
follant-se l'espelmatòria
l'armari del dormitori
que algo en sap d'amor i d'odi
i de tan en tan una oreneta
entre per un forat del sostre
pon un ou al niu i vola...
vola...
una família d'orenetes
n'ha emigrat a la buhardilla.
Una palangana de llauna
està en un racó arraconada
ja cap cul no se li acosta
cap sobaco s'hi perfuma
cap peu cansat s'hi remulla
palangana estàs parada
És el progrés, serà el xampú
la mort del sabó en pastilla
sobre d'ella la desgràcia
cau en l'oblit dels que ara es renten
en dutxes brillants i blanques.
Hi ha una ràdio en blanc i negre
somiant ser tele en colors
també hi ha un quadre d'un bodegó
el temps li ha podrit les fruits
per cert, parlant de temps
hi ha un vell rellotge
sonarà la última hora,
serà tard o serà d'hora?
Sobre un bagul un retrato
color sípia d'un sargento
és l'avi de la família
soldat de cavalleria
morí sent heroi de guerra
però emmarcat dins aquest quadro
recluït a aquesta foto
aquí captiu a mi em fas pena
com t'ho has fet per caure tan baix
com a únic record un retrato
avi, tu també ets un trasto....
Hi ha una ardilla dissecada
crucificada a una branca
hi ha els crits d'una ratonera:
vull sang, vull destrossar rates
i de tant en tant un fil de vida,
la iaia de la família
puja a fer-lis-hi una visita,
obre una calaixera,
es posa un vestit de núvia
i balla...
vestida de núvia balla...
i una nina li té envídia.
Sento el lament del clarinet
mort el seu clarinetista
música d'aigua de pluja
baixant per la tuberia,
lacònica buhardilla
sí silenciosa la pols vola
mansament vestint els trastos
i de tant en tant se senten
com borden els amos
allà a baix tenen senyors,
els amos viuen a sota....
Tenen culpa algunes coses
de tenir els amos que tenen
tenen culpa algunes coses
de ser objectes de ser trastos
trastos...
els inquilinos del quarto dels trastos....