Sonet

DO SOL DO

Quan ella dorm el gaudi somnolent

DO FA DO

del vell jardí vibrant de flors i nit,

DO REm

passant per la finestra sóc el vent,

SOL DO

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

tomba a les grans fondàries de l'oblit,

l'abella so que clava la roent

agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor

i moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,

i Amor, que veu, ulls closos, el combat,

s'adorm amb un somriure embadalit.