...
Aquesta nit m’ha visitat l’ocell del vent,
i m’ha raptat tament un lladre silent.
Ses ales negres m’han alçat damunt del temps,
on regna el somni viu i transparent.
I he vist fileres de voltors en processó,
i l’esquelet d’una masia a l’horitzó,
xiprer de pedra, color verd, llum de neó,
terra oblidada, tomba sense nom.
Vine l’amor i fes-me companyia,
no vull que el somni dormi al meu costat,
que ens farà esclaus de la més gran follia,
dia a dia, nit a nit, pas a pas.
El bosc cruixia al pas d’un cranc negre i lluent,
al seu darrere el rastre estèril del foc,
i un esvalot de becs i plomes a l’excrement,
remor i petjada de l’intel·ligent.
I he vist profetes mig colgats en el ciment,
clamant al vent fins empassar-se la veu,
enmig l’estrèpit dels voltors, eixordador,
terra enfollida on morim tu i jo.
Vine l’amor i fes-me companyia…
Vine l’amor i omple de vida el meu recer,
sóc terra fèrtil, forta i tendra, pariré,
el nostre crit serà el silenci de la llavor,
eina esmolada, muscle en tensió.
Vine l’amor i fes-me companyia…