D Em Com que la rima és difícil em mira i exclama: tosc!

G «No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».

D Em Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.

G Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.

D Em Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.

G El capvespre continua, cada vegada és menys cap.

D Em G A Netegen una façana tota coberta de drap.

Dm F Per fi un bar m’obre les portes com si fos un gran amic;

C Dm passo de llarg, no m’agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.

F Si les coses no canvien continuaré passejant

C Dm això es deia el meu besavi i va morir caminant.

F Ja veieu que n'és, de fàcil, del no-res fer una cançó.

C Dm Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.

F Un senyor fotut de fàstic perquè és queda en un racó,

C Dm el racó de les trompades quan es vol tenir raó.