Lam Mi Lam
Senyor meu, príncep d'aquestes terres,
Sol Mi
poderós de la guerra,
Lam
paladí de la pau;
Vós fileu amb els fils de ma vida
una llarga mentida
guarnida d'esclau.
Lam Mi Lam
Vostres són els arreus i la casa,
Rem
la falç, la sembrada
i l'espasa que tinc;
Lam
Vostra ha estat, i el cel us ho perdona,
Mi
la clau de la dona
Lam
que ha fet els meus fills,
Mi-Lam
I encara, senyor,
Mi-Lam
encara us faig por,
Sol m'heu tret
totes les dents
Do
però us acosteu a veure'm de tant en tant
Rem
amb la mirada alerta, tendres les mans,
Do
i em feu deixar oblidada la feina
Mi
que necessito tant,
Rem
per a què tothom em vegi
Lam
submís al vostre davant,
Mi
i agenollant-me no deixi
Lam
cap dubte dels meus afanys.
I torni a llaurar la terra,
i torni a tallar el raïm
amb una queixa a la boca morint.
Vos heu fet i heu desfet mil batalles
damunt les muralles
del vostre castell.
Defensant el poder d'unes costes
que sempre són vostres
amb la meva pell.
Per vós sóc el més feble dels homes,
tan mans com les ones
del vostre cavall.
Per vós tot un poble arrossega
amb flaires de guerra
la veu de la fam.
I encara, senyor,
encara us faig por…