SIm En ports de diumenge farcits de gavines,

SOL En grans sobretaules on els avis canten,

LA LA7 En nits vora el foc abraçats a una manta.

RE Es tracta de ser els simpàtics del barri,

SIm Els que ballen I ballen fins que els músics parin

SOL I irrompre arrogants lluint les millors gales

LA LA7 En discos amb dones amb feines estables

SOL RE I a vegades ens en sortim,

SOL RE I a vegades ens en sortim

SIm LA SOL RE I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

SIm LA SOL RE I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

RE Busquem quedar bé en el retaule magnífic

SIm dels que van pel món amb posat monolític

SOL i afronten la vida mirant-la a la cara

LA LA7 i un dia, contents, compren flors a sa mare.

RE Intentem trampejar per ser persones dignes,

SIm el pare modèlic que volen les filles,

SOL el de la veu greu, el de la mà forta,

LA LA7 que paga un vermut i que arregla una porta.

RE I després tancar els ulls i sentir el món en calma

SIm i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre

SOL havent enllestit un gran epitafi

LA LA7 que arranqui somriures a tots els que passin.

SOL RE I a vegades ens en sortim,

SOL RE I a vegades ens en sortim

SIm LA SOL RE I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

SIm LA SOL RE I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

RE - SIm - SOL - LA - LA7 x2

SOL RE I a vegades ens en sortim,

SOL RE I a vegades ens en sortim

SIm LA SOL RE I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

SIm LA I, a vegades, se'ns baixa la verge i

SOL RE de sobte ens revela que ens en sortim.

SIm LA SOL I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa

RE capgira allò que crèiem lògic,

SIm tot fent evident,

LA que per un moment,

SOL RE ens en sortim.