Quan em diguis que m'estimes

No hi ha ningú que m’escolti?

No hi ha ningú per aquí?

Aquest càstig que m’imposes

és desproporcionat, molt desproporcionat.

No sé si el podré aguantar.

Sé que he estat un malson,

que mereixo el pitjor.

Si em dones l’absolució

et juro la reinserció.

Em sento, ara, invisible,

para ja de fer com si no no hi fos!

I quan em diguis que m’estimes

mira’m als ulls si us plau,

mira’m i digue’m que amb mi ja en tens prou.

Quan diguis que m’estimes

mira-me’ls ben a prop

i digue’m que som com la lluna i el llop.

Torno a caure del núvol,

com gota de pluja en el mar,

i, un cop darrera l’altre,

sempre m’evaporo, sempre m’evaporo,

i tu ni em veus condensar-me.

Camino òrfena sola

esperant el teu amor,

no trobo en res el consol,

i tu amb ulleres de sol.

Em sento, ara, invisible,

para ja de fer com si no hi fos!

I quan em diguis que m’estimes

mira’m als ulls si us plau,

mira’m i digue’m que amb mi ja en tens prou.

Quan diguis que m’estimes

mira-me’ls ben a prop

i digue’m que som com la lluna i el llop.