No hi ha ningú que m’escolti?
No hi ha ningú per aquí?
Aquest càstig que m’imposes
és desproporcionat, molt desproporcionat.
No sé si el podré aguantar.
Sé que he estat un malson,
que mereixo el pitjor.
Si em dones l’absolució
et juro la reinserció.
Em sento, ara, invisible,
para ja de fer com si no no hi fos!
I quan em diguis que m’estimes
mira’m als ulls si us plau,
mira’m i digue’m que amb mi ja en tens prou.
Quan diguis que m’estimes
mira-me’ls ben a prop
i digue’m que som com la lluna i el llop.
Torno a caure del núvol,
com gota de pluja en el mar,
i, un cop darrera l’altre,
sempre m’evaporo, sempre m’evaporo,
i tu ni em veus condensar-me.
Camino òrfena sola
esperant el teu amor,
no trobo en res el consol,
i tu amb ulleres de sol.
Em sento, ara, invisible,
para ja de fer com si no hi fos!
I quan em diguis que m’estimes
mira’m als ulls si us plau,
mira’m i digue’m que amb mi ja en tens prou.
Quan diguis que m’estimes
mira-me’ls ben a prop
i digue’m que som com la lluna i el llop.