Me'n vaig a peu

Lam SOL FA

Cal oblidar la teulada vermella

MI LAm

i la finestra amb flors,

SOL FA

l'escala fosca i la imatge vella

MI LAm

que s'amagava en un racó.

I el llit de fusta negra i foradada,

i els teus llençols tan nets

i l'arribar suau d'una matinada,

que et desperta més vell.

SOL

Però no vull que els teus ulls plorin:

LAm SOL FA MI LAm

digue'm adéu,

SOL

que el camí fa pujada

FA MI LAm

i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca

i no hem volgut tancar.

Cal omplir el pit i cantar una tonada

si el fred de fora et fa tremolar.

Cal no escoltar aquest gos que ara borda

lligat en un pal sec,

i oblidar tot d'una la teva imatge

i aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:

digue'm adéu,

que el camí fa pujada

i me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquena,

i tornar a fer el camí,

que un vespre gris, remuntant la carena,

em va dur fins aquí.

Les ones han d'esborrar les petjades,

que deixo en el teu port,

me'n faig a peu, el camí fa pujada,

i a les vores hi ha flors.