I SI CANTO TRIST

LAm MIm LAm

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

MIm LAm

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

MIm

que m'agrada els somrís

LAm

d'un infant vora el mar

SOL RE

i els seus ulls com un ram d'il.lusions esclatant.

LAm

I si canto trist

SOL MIm

és perquè no puc

RE

esborrar la por

MI

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui, ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m'estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.