Lam Rem

Maria meva, tinc por, Mi

les meves mans no em responen,

Lam Rem

però no t'espantis, que no

Mi

sabrà ningú si tremolen.

La Rem

Sento en el cor haver de marxar de tu

Sol Do

i dels meus fills estimats,

Rem

que no mereixen pas

Fa Do

que avui son pare no sigui al seu costat,

Rem

que no mereixen pas

Fa

obrir la porta Do

a qui ve i se m'emporta

Mi

tant lluny de la llar.

Tant de temps ens l'ha oberta l'angoixa,

tant de temps la misèria ens ha acompanyat;

tant de temps he sortit al carrer d'amagat,

ple de por, de raó i ple de força.

No m'ha vist ningú

patint amb tu

per un tros de pa,

però per ells sóc "lastre"

que cal ensorrar

i oblidar-ne el rastre.

Lam Rem

Maria meva, tinc por, Mi

les meves mans no em responen,

Lam Rem

però no t'espantis, que no

Mi

sabrà ningú si tremolen.

Porto les robes que un altre va portar

i em podriré a costat seu,

no cal posar una creu

sobre el qui ja la portava lligada als peus;

no cal posar una creu a la memòria

de qui no té història

que pugis resar.

Quan les dents de la mort em destrossin,

quan les cendres em prestin els seus colors

i algú ensenyi als teus fills

que el sol llueix per a tothom,

i tu, llum del seu món, te n'adonis,

parla'ls-en, llavors,

del pare mort

sense obrir les mans;

fes seves les causes

de la meva sang

i la sang del altres.

Maria meva, tinc por…