A Bigi o [La Lira]

La Lira (o A Bigi)

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Davant del mirall la Maria Honesta

es posa el seu vestit de mudar

mentre de lluny sona l'orquestra.

L'espera el promès

a la pista de ball on la magnòlia

sentirà com baixet i amb sentiment

sense el frec d'un bes

es diran adéu per sempre.

Que pobres són i per fer diners

ell demà mateix

se'n va cap a les Amèriques.

En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot

fa via pel mar immens cap el seu somni,

i si la nostàlgia li omple cor

la imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó

sempre vers l'horitzó.

Però en Joan Treball no va fer fortuna,

potser poc viu, potser massa honrat

no es va lliurar de la pobresa.

Sol, cansat i trist

de buscar tants tresos sense trobar-los

va pensar en el retorn, però temorós

que la seva gent

no sabés tornar a estimar-lo,

i així va ser com en Joan Treball

sense cap diner

va tornar de les Amèriques.

Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts

i va retrobar l'amor que delejava,

van ser rics d'atzars i de tendreses

i els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí.

Ha passat molt temps, però la gran magnòlia

encara ombreja el lloc on abans

hi feien ball cada diumenge,

i als enamorats

que enllaçats s'hi passegen al capvespre

els arriba el ressò no molt llunyà

d'un ball que potser

va tocant l'orquestra Lira

i el riure clar dels que dins el cor

van saber trobar

el tresor de les Amèriques.