El Pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

Més poderós que el roure, més verd que el taronger,

Conserva de ses fulles l'eterna primavera,

I lluita amb les ventades que atupen la ribera,

Com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

No va la fontanella ses ombres a besar;

Mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

I li donà per terra l'esquerpa serralada,

Per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

No canta per ses branques l'ocell que encaptivam;

El crit sublim escolta de l'àquila marina,

O del voltor que puja sent l'ala gegantina

Remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

Revincla per les roques sa poderosa rel;

Té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

I, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

De les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

Domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

Per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

El cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

Per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

I sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

Llavors ell riu i canta més fort que les onades

I, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

Sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

Com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

I alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

Oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

I arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

I tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada

Com l'au dels temporals.

Font: Musixmatch

Compositors: Maria Del Mar Bonet