Indesinenter

(Mi) Nosaltres sabíem d´un únic (Fa#m) senyor

I (Mi) vèiem com esdevenia gos.

Envilit pel (Fa#m) ventre,

Per (Sol#m) l´afalac al ventre,

per la por,

(Fa#m) s´ajup sota el fuet

amb foll oblit (Mi)

de la raó que té.

Arnat, men(Fa#m) jat de plagues,

sense (Sol#m) parar llepava

l´aspra mà(Fa#m)

que l´ha fermat

des de tant temps(Mi) al fang.

Li hauria estat

senzill de fer

del seu silenci mur

impenetrable, altíssim:

va triar

la gran vergonya mansa

dels lladrucs.

Mai no hem pogut,però, desesperar

del vell vençut

i elevem en la nit

un cant a crits,

car les paraules vessen

de sentit.

L´aigua, la terra,

l´aire, el foc

són seus,

si s´arrisca d´un cop

a ser qui és.

Caldrà que digui

de seguida prou,

que vulgui ara

caminar de nou,

alçat, sense repòs,

per sempre més

home salvat en poble,

contra el vent.

Salvat en poble,

ja l´amo de tot,

no gos mesell,

sinó l´únic senyor.