Sóc un vell i trist conco, i no
tinc gens de companyia,
però em consolo cada dia
al ritme d'aquesta cançó:
Quan penso en l'Enriqueta,
se'm posa ben dreta.
Quan penso en la Raquel,
m'apunta al cel.
Quan penso en la Cristina,
renoi com se m'empina!
P'rò penso en la Consol
i ja no aixeca el vol.
Trempar o no trempar,
no sempre es pot triar.
Aquesta mascla cantarella
de molt viril collita
ressona dins de la garita
on s'avorreix el sentinella:
Quan penso…
Està pansit com un xiprer
i, enmig de la galerna,
tot vigilant la gran llanterna,
així canta el vell faroner:
Quan penso…
El seu reclinatori és dur,
la cel.la és fosca i trista
i entona això el seminarista
de nit quan no el sent pas ningú:
Quan penso…
Arc del Triomf, a tu he vingut
per revifar la flama
i em fa plorar sentir com brama
el bon soldat desconegut:
Quan penso…
I penso posar el punt final
a uns versos lapidaris
tot suggerint als solitaris
que en facin l'himne nacional:
Quan penso…