La guitarra

lam rem

Me la van regalar quan em voltaven

Sol7

somnis dels meus setze anys,

Do Mi

encara adolescent.

lam rem

Entre les meves mans que tremolaven

Mi

jo vaig perdre ben fort aquell juguet.

lam

Vàrem créixer plegats,

rem

jo em vaig fer home;

Sol7 Do Mi

ella es va anar espatllant al meu costat.

lam rem

Ara que jo la veig bruta i trencada,

Mi lam

me n'adono del molt que l'he estimat.

rem Sol7 Do

Primer els amics arriben.

rem Sol Do

Quan els amics se'n van

rem lam

sols queda una guitarra

Mi lam

per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.

Tot just l'amor se'n va.

Sols queda una guitarra

i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,

que quan m'ompli de goig cantarà

amb mi, amb mi;

jo tinc un amic fidel, pobra guitarra,

cabta quan canto jo

i plora sempre amb mi.