QUE ENS VEGEM UN DIA

Que ens vegem un dia…

Que ens vegem un dia, camarada,

allà on s'acaba el fum de la ciutat

amb la clau de casa abandonada

i un ànsia de veritat.

Hi ha un tresor que espera, camarada,

el nostre pas furtiu i enamorat

fet de plors, que eixuga la rosada,

i orgulls assassinats.

Que el camí no sigui, camarada,

de submissions a l'home intermitent;

l'home ignora el dia que s'apaga

o neix un sentiment.

Aprendrem a viure, camarada,

dels qui han après a viure en el no-res,

amb l'esperit alerta a la trobada

i no gaires coses més.

Amb la seguretat que dóna saber on és la llum

i no conèixer-la, i no conèixer-la

-quan la sento a prop se m'esmuny-,

vull trobar-me amb tu, company,

fer-me fum

i fondre'ns un instant.

Llavors cauen els gegants.