Benvolgut

RE Benvolgut, permet-me suposar LA que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, SOL RE més o menys, així com jo, estàs assabentat SIm LA de la meva existència, de les coses que faig. RE Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi? LA No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, SOL RE vostres són les promeses que ningú ja complirà, SIm LA vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. RE Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur LA i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny, SOL RE benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant SIm LA i en aquella foto antiga oblidada en un calaix: SOL LA RE SOL LA RE Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. LA SOL RE Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! SIm SOL LA I sentiu l'eternitat al vostre davant! SIm SOL LA RE I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. RE I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, LA i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc SOL RE que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon SIm LA quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom. RE Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, LA que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content SOL RE i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant SIm LA i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.

RE Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, LA en cada intuïció fugaç d’una vida millor, SOL RE amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”, SIm LA amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”. SOL LA RE Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal SOL LA RE el meu amor, la meva sort, les meves mans LA SOL RE o el meu dit resseguint-li la columna vertebral! SIm SOL LA Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar! SIm SOL LA RE Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant. RE Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. LA Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant SOL RE no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, SIm LA que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort! RE Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec, LA faré d’home seriós, esperaré darrere dret SOL RE mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”, SIm LA mentre tu et reivindiques com molt més elegant. SOL Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i, LA RE pas a pas, ja estaràs tan lluny SOL LA RE com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul LA SOL RE arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut. SIm SOL LA Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat, SIm SOL si entre els matolls, sortim tu i jo dient LA RE “ei, aquí els senyors, estem esperant. SIm LA REXicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.