Germans, la vida se'ns va

Lam Rem

Germans, la vida se'ns va,

a poc a poc ens la prenen,

si avui ens obren la mà

és que hi ha d'altres cadenes.

Cadenes d'aire polsós,

de sexes imaginaris,

de luxes encisadors

i objectes innecesaris,

que van lligant-nos el cos

i ens empobreixen els llavis.

Que no ens enganyin mai més

els assassins de la vida,

no veuen més que els diners

i el seu miratge ens arriba.

La seva culpa, germans,

és el poder que els embruta.

La nostra, viure callant,

i tots amb l'ànima eixuta.

És el que crec, germans, és el que crec.