Quins tan segurs consells vas encercant

Acords: FA#m SOL RE

FA#m Quins tan segurs consells vas encercant,

RE cor malastruc, enfastijat de viure,

SOL Amic de plor e desamic de riure?

FA#m ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera. E per tos mals te allongues los jorns:

SOL aitant és lluny ton delitós sojorns

FA#m con vols fugir a la mort falaguera. Braços oberts és eixida a carrera,

SOL FA#m plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig,

SOL FA#m dient: "Amic, ix de casa estrangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l'ha sentida,

FA#m car jo defuig a tot home que em crida,

FA#m prenent aquell qui fuig de ma rigor". Ab ulls plorant e cara de terror,

RE cabells rompent ab grans udolaments,

SOL la Vida em vol donar heretaments

FA#m e d'aquells dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa, tal com la Mort crida al benauirat

SOL (car si l'hom és a mals aparellat,

FA#m la veu de Mort li és melodiosa. La veu de Mort li és melodiosa) Null hom conec o dona a mon semblant, que, dolorit per Amor, faça plànyer;

SOL jo són aquell de qui es deu hom complànyer,

FA#m car, de mon cor, la sang se'n va llunyant. Llir entre cards, l'hora sent acostada

SOL FA#m que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida,

SOL FA#m ma arma roman en aquest món damnada.

(RE) Ma arma roman en aquest món damnada. (Ausiàs March, 1400-1459)