Acords: FA#m SOL RE
FA#m Quins tan segurs consells vas encercant,
RE cor malastruc, enfastijat de viure,
SOL Amic de plor e desamic de riure?
FA#m ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera. E per tos mals te allongues los jorns:
SOL aitant és lluny ton delitós sojorns
FA#m con vols fugir a la mort falaguera. Braços oberts és eixida a carrera,
SOL FA#m plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig,
SOL FA#m dient: "Amic, ix de casa estrangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l'ha sentida,
FA#m car jo defuig a tot home que em crida,
FA#m prenent aquell qui fuig de ma rigor". Ab ulls plorant e cara de terror,
RE cabells rompent ab grans udolaments,
SOL la Vida em vol donar heretaments
FA#m e d'aquells dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa, tal com la Mort crida al benauirat
SOL (car si l'hom és a mals aparellat,
FA#m la veu de Mort li és melodiosa. La veu de Mort li és melodiosa) Null hom conec o dona a mon semblant, que, dolorit per Amor, faça plànyer;
SOL jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
FA#m car, de mon cor, la sang se'n va llunyant. Llir entre cards, l'hora sent acostada
SOL FA#m que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida,
SOL FA#m ma arma roman en aquest món damnada.
(RE) Ma arma roman en aquest món damnada. (Ausiàs March, 1400-1459)