BARCELONA CIUTAT GRIS

Si avui em neix una cançó

és perquè enyoro els teus carrers

què lluny que està oh ciutat gris

que et beso sols el pensament

que et beso sols el pensament.

I ara que plou sobre els terrats

i es mulla un llençol blanc estès

se'm fa difícil restar aquí

pensant-te humida a tu també

pensant-te humida a tu també.

I és de pensar que et mostraré

a tot aquell qui no et coneix

diré de tu el que ets per a mi

consol i odi al mateix temps

consol i odi al mateix temps.

I si hi ha algú que entre aquests mots

hi veu banderes relluents

que intenti tan sols per un moment

l'oblit del ritme dels seus vents

l'oblit del ritme dels seus vents.

I si aquest vers reposa calma

és perquè estic segur que he fet

en pocs minuts oh ciutat gris

d'una cançó un retrobament

d'una cançó un retrobamen