RE Mim

RE

Mira,

SOL LA RE

surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure

SOL LA RE

i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.

SOL LA SOL

Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.

MIm7 LA RE

I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!

SOL LA RE

No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.

RE

Mira,

SOL LA RE

tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,

SOL LA RE

això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,

SOL LA SOL

si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.

MIm7 LA RE

I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!

SOL LA RE

No sou realment la vida que ens hem perdut”.

RE

Mira,

SOL LA RE

panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,

SOL LA RE

hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.

SOL LA SOL

Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!

MIm7 LA RE

I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!

SOL LA RE

I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.

RE

Mira

SOL LA RE

com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.

SOL LA RE

Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:

SOL LA SOL

“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”

MIm7 LA RE

I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!

SOL LA RE

Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”