Lam Rem
I qui pot dir…?
I qui pot dir que l’home no és una altra cosa,
per molt que jugui a fer els canons i fer les crosses.
Creiem encara que fem que giri el món, encara,
quan sota les nostres petjades d’or la mort s’amaga.
Però encara no hem pogut corrompre el cor de l’alba;
no és tan poderós ni tan miserable el braç del barbre.
Però encara hi ha l’espurna d’una pau que brolla
Allà on l’orgull de l’amo i de l’esclau trontolla.
Allà on la fulla que cau a la tardor, vençuda,
regala el seu cos a la terra per fer flors menudes.
Encara l’home por guarir de sa ceguesa,
per poc que s’adoni que sempre hi ha una flor que espera.