Sol

Ai adéu, cara bonica

Do Re

quin color de rosa tens;

Do Sol

a qui té color de rosa

Re Sol

no li manquen pretendents.

Fadrinets de la muntanya

si no ho feu ja ho faré jo

de posar la mà a la ploma

per dictar-ne una cançó.

D'un fadrí i d'una fadrina

que tots són d'un mateix temps

ell la trobà tota sola

el matí de Sant Mateu.

Que plorava i derramava

llàgrimes de sentiment

doncs per què, cara bonica,

plores tan amargament?

Ai, del pare i de la mare

que no volen que ens casem.

No ploris, cara bonica,

que aviat ens casarem.

Anirem a Barcelona

on ningú no hi coneixem

tu podràs fer de minyona

i jo de mosso de peu.

Dels diners de les ganàncies

una casa en comprarem.

Una casa amb set finestres

de balcons ja n'hi farem.

Farem una balconada,

a la part del sol ixent

per prendre la soleiada

tots els dies de l'hivern.