LA DONZELLA DE ROSES VERMELLES

SOL RE

Un soldat que anava a la guerra

Mim DO SOL

tot joiós cantant,

RE

va trobar una pobra donzella

Mim DO SOL

que estava plorant.

Lam Mim LA Mim

"Què us amoïna, gentil minyona?

Lam Mim SI7 Mim

rovellareu el cor plorant"

El soldat deixà la donzella

vora el camí ral,

i amb un dubte sobre l'esquena

encetà un nou cant,

però la tonada no li sortia

sentia una cremor a les mans.

SOL

Aixecà la vista enlaire

RE

vers el sol ponent,

Mim

poc a poc les bromes roges

Sim

portades pel vent,

Lam Mim

es tornaven rams de roses

SOL RE Mim

de color vermell

Lam Mim

que posava la donzella

SOL RE Mim

dintre d'un farcell.

Una aurora de metralla

li va trencar el son,

es tornà vermella la pedra,

la vall i l'horitzó,

Roges bromes que el vent s'emport

vermella la suor del front.

Al capvespre va ensopegar-lo

vora el camí ral,

abatut damunt de la pedra

encetà un nou cant,

però la tonada no li sortia

sentia una fredor a les mans.

Aixecà la vista enlaire

vers el sol ponent,

poc a poc les bromes roges

portades pel vent,

gotejaven rius de sang

sobre els innocents