[Lam]Quan estava tot sol amb la mare,

a l'hivern, a la [Sol]vora del [Lam]foc

d'una antiga casa catalana,

en un poble pe[Sol]tit i pol[Lam]sós,

que fe[Sol]liç era, [Lam] mare,

que feliç era jo. [Lam]

que fe[Sol]liç era, [Fa] mare,

que fe[Mi]liç era jo. [Lam]

I sentia bramar la tempesta,

i els pagesos fugir esverats,

botzinant perquè la tramuntana

els espolsa la closa i el blat,

que feliç era, mare,

que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa,

posant-me bufanda i abric,

me n'anava corrents a buscar-la

i tornava content i arraulit,

que feliç era, mare,

que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra

i sentia els arbres cruixir

i la gent que passava esverada,

m'agafava fort al coixí,

que feliç era, mare,

que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques

i ja es veia el cel clarejant,

m'amagava darrera d'un arbre

i ho mirava tot, somniant,

que feliç era, mare,

que feliç era jo.