Una Il·lusió

Canta l'esclau

i apareix la lluna,

murmura un cant

d'il·lusió perduda;

potser sigui aquest

el darrer plor

que escolti el vent.

Pateix l'esclau,

pren les seves eines,

trepitja el fang,

trenca les cadenes

i, amb aquestes,

les mateixes,

enfonsa el vaixell.

Les ombres s'esborren de la mar,

mil gavines volen mostrar-li el pas

que el durà a la terra

que espera.

Somriu la nit

mentre veu que avança.

L'esclau, ferit,

deslliurat, descansa.

Tot sovint escolto històries

que em parlen d'esclaus.