I així es convenç, germans

Lam Rem

I així es convenç, germans,

que la natura no l'ha admès, germans,

de més a més.

Quan l'aire no deixa veure el sol

i el bosc desperta despullat,

quan baixa el riu emmetzinat

i un ocell aixeca el vol i el trenca...

Quan el llampec no baixa del cel

i el tro és de pòlvora i metall,

quan el cavall ja no és cavall

i l'estel ja no és estel,

Sempre hi ha dues mans d'home

àvides pels voltants.

I així es convenç, germans,

que la natura no l'ha admès,

germans, de més a més.

Quan l'ou del peix ja neix radioactiu

i el blat es perd al fons del mar,

quan la guineu no pot caçar

i entre reixes sobreviu,

Sempre hi ha dues mans d'home

àvides pels voltants.

I així es convenç, germans,

que la natura no l'ha admès,

germans, de més a més.

De més a més.