El camp era un glop de nit,
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s’està morint;
el seu plany es perd per sempre.
El camp era un glop de nit:
al nord, fum; vers el sud, cendres.
—Així jo no vull morir,
lluny dels cels i les arbredes.
La Coloma, que la sent,
a poc a poc s’hi arrossega.
Diu, mentre l’estreny ben fort,
dolços mots a cau d’orella.
El camp era un glop de nit,
lluny de tot i entre carenes,
lluny de tot i entre carenes,
lluny, lluny