Irene
LamNo, no he volgut pintar
el teu cabell Remllarg
ni les teves Lammans.
LamNi el teu cos, que he envoltat
d'ones que he roMibat
al mar abriLamvat.
No, no he volgut pintar
aquest despertat
serè, deslliurat.
Ni el primer cant d'ocell
que ens acosta el vent
abans de l'adéu.
Sol ara que el temps se m'em DoI porta
i em tanques la Faporta
per on vaig enMitrar,
no, no vull recorLamdar
ni la teva iMimatge
ni les teves Lammans,
SolNo, no em puc atu Lamrar
i mirar la Mivida
des del finesLamtral.
No, no vull trepitjar
fulles que em recorden
el teu caminar.
No, ja no vull tornar
al camí que em porta
a la teva llar.
I ara que queda enrera
aquella drecera
per on vam passar,
no, no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans.
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral