Irene

LamNo, no he volgut pintar

el teu cabell Remllarg

ni les teves Lammans.

LamNi el teu cos, que he envoltat

d'ones que he roMibat

al mar abriLamvat.

No, no he volgut pintar

aquest despertat

serè, deslliurat.

Ni el primer cant d'ocell

que ens acosta el vent

abans de l'adéu.

Sol ara que el temps se m'em DoI porta

i em tanques la Faporta

per on vaig enMitrar,

no, no vull recorLamdar

ni la teva iMimatge

ni les teves Lammans,

SolNo, no em puc atu Lamrar

i mirar la Mivida

des del finesLamtral.

No, no vull trepitjar

fulles que em recorden

el teu caminar.

No, ja no vull tornar

al camí que em porta

a la teva llar.

I ara que queda enrera

aquella drecera

per on vam passar,

no, no vull recordar

ni la teva imatge

ni les teves mans.

No, no em puc aturar

i mirar la vida

des del finestral