Tornaré
L'aire ardent de la terra enfebrada,
Sol d'estiu a les cales i al mar,
Tot pensant en l'al·lota estimada
I el record d'una flor perfumada, feliç vaig cantant...
Tornaré quan es mori la tarda,
Tornaré pels camins de la mar,
Tornaré ple d'amor i esperança,
A cercar la mirada encisera d'aquests teus ulls blaus
Tu també m'estimes;
Tu també penses en mi;
Tu que dius coses tan belles, tu,
Quan tornaràs prop de mi...
Més enllà veig un cel ple d'estrelles,
Més enllà veig un arbre florit,
Prop de mi una dolça mirada
I unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara;
Tornaré amb la lluna de maig;
Tornaré quan la nit, ample i bruna,
Entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.
Tu també m'estimes;
Tu també penses en mi;
Tu que dius coses tan belles, tu,
Quan tornaràs prop de mi...
Tu seràs, menorquina estimada,
Tu seràs a la vora del mar;
Tu seràs com un so de campanes;
La gran font per la set dels meus llavis
Que em crema la sang!
Font: Musixmatch