El parc

Silent s'omplirà el parc

de tu i de mi, de cors d'enamorats,

només de tu i de mi i cuques de llum

s'omplirà el parc.

Silent la nit va morint

i mentre surt el sol l'amor va morint...

I el bordar lluny d'un gos

el bordar lluny ho fa tot trist.

Hi havia jocs d'infants

de vells, de sol, d'arbres i flors,

d'ocells que anaven volant,

tot donant gràcies per la vida,

de joves enamorats,

buscant estels esperançats.

Silent s'omplirà el parc

de molta gent, d'estranya gent,

també de tu i de mi, de llum, d'estels,

i noves flors.

Però tots dos ben junts

amagàvem el nostre plor ben junts,

quan veiem que el parc,

el nostre parc, també ja és mort.

I tornarà el temps de les flors

quan arribi un altre amor

però nosaltres ja serem lluny,

i buscarem un altre lloc,

un bon racó per anar vivint

sense il·lusió, sense,

només per poder tenir un record

anirem vivint records de parc

que per nosaltres ja és mort...